CREURE EN LA VICTÒRIA
Aquest dissabte, ben d’hora i amb la planificació canviada per la presència de la meitat de l’equip en actes de la cercavila de sant Antoni, els blancs han demostrat que són un equip una mica incrèdul.
Els primers compassos del partit ja feien preveure que seria un matx molt igualat. Ens visitaven els de Jesús Maria Sant Andreu amb ganes de fer un bon partit. Tot i començar inaugurant el marcador els visitants ja es van posar per davant ràpidament, i al minut 10 perdíem 1 a 3. A l’equip li falta convicció. Sobretot li cal creure des d’un principi que els partits es poden posar de cara amb convenciment i ganes. Però cal creure-hi! És cert que el porter de l’equip contrari parava molt, i bé, però sempre cal buscar un punt dèbil, convé afinar la punteria i cal no tirar al cos. També la defensa és un espai que cal treballar molt més ja que quan s’obren als laterals deixant espais buits pel centre i molts gols es podien haver evitat amb cap a l’hora de defensar. Sigui com sigui, la irregularitat que sempre mostra l’equip en els partits fa que de cop i volta surtin bé les coses i a manca de 2 minuts per la mitja part van ser capaços de posar-nos 7 a 7. No obstant al descans va finalitzar en 7 a 9.
La segona part va començar pitjor del que havíem acabat la primera, ja que es van perdre pilotes absurdes i elpressing dels de Barcelona els va funcionar. Van tenir fins a 5 gols d’avantatge al marcador. A falta de 10 minuts per acabar l’enfrontament perdíem 15 a 19. Aleshores és quan cal congelar el temps i analitzar què va passar per a aprendre-ho per futurs encontres. Va sortir l’orgull de l’equip? Van saber veure que el porter pel lateral tenia un punt dèbil important? Van saber brodar les jugades i jugar de manera compacta? Van creure en la remuntada? Doncs una mica de tot plegat va fer que a manca de 2 minuts empatessin el partit. I a partir d’aquí vam viure un dels finals més trepidants que hem viscut amb els blancs. Ara marquen ells, ara nosaltres. Ara para el Roc, ara para el porter dels visitants. I quan ja tothom signava l’empat a 21 en Miquel es va inventar una jugada que va significar el gol de la victòria. Contents, il·lusionats, un xic incrèduls! Però que tot plegat serveixi que cal creure i si és així tot ajuda: els gols del Miquel i l’ajuda inestimable del Roger, les aturades del Roc que ja està totalment recuperat i la força de l’equip que creu que guanyar és possible!
JOAN ORTÍN