SEGONA VICTÒRIA CONSECUTIVA DEL SÈNIOR
CHVNG: Martí, Joaquin, Manyo, Javi (2), Sergi Porras (1), Ivan (2), Izan (8), Eloi (8), Pere, Kirian (4), Ricard, Arnau (3), Gerard, Toni (1).
Segona victòria consecutiva del sènior, davant d’un Sant Just lluitador i experimentat, que va posar les coses molt difícils als blaus, sobretot en el segon temps.
El partit va començar molt igualat, s’havia entrat bé en el partit però es fallaven llançaments molt clars. Els vilanovins mantenien mínims avantatges en el marcador i gràcies a les aturades d’en
Joaquin i el bon treball en atac de l’equip, s’arribava a la meitat de la primera part amb un ajustat 7-6. Aleshores l’equip va començar a defensar molt millor, amb l’aportació d’un incombustible
“manyo” en el centre del bloc defensiu, i, en atac, Eloi i Izan van començar a veure porteria amb facilitat, i amb un parcial de 3-0 es posaven 4 gols per damunt (10-6). Els constants moviments
de la banqueta mantenien un bon nivell a la pista, fent valer aquesta diferència fins el descans (17-13).
La represa va permetre veure que el Sant Just és un equip molt combatiu i treballador, i que no estaven disposats a baixar els braços. Amb un excel·lent treball defensiu lligaven ben curt l’atac
vilanoví i anaven escurçant diferències, fins posar-se per davant als 10 minuts del segon temps (19-20). Els intents dels locals, buscant diverses alternatives en atac, no aconseguien capgirar la
situació i es vivien 15 minuts de gran incertesa, alternant empats amb mínims avantatges visitants. A manca de poc més de 5 minuts pel final i amb un inquietant 25-26 en el marcador, la banqueta
local va demanar el seu temps mort, veient que l’equip començava a acusar el nervis. I tot va canviar, la defensa obligava els visitants a llençar des dels extrems, Martí va encadenar 3 aturades,
neutralitzant l’atac rival, l’atac va recuperar la fluïdesa i es va poder tancar el partit amb un parcial de 4-0. El darrer gol dels visitants a manca de 20 segons ja no va canviar el signe del
partit.
A destacar la lluita constant de l’equip, fins i tot en els moment en que no sortien bé les coses, l’aportació de la porteria, aquest cop repartida entre Joaquin i Martí, la bona defensa dirigida
des del centre pel ”manyo”, i també, l’eficàcia en atac d’Izan (8 gols) i Eloi (8 gols en només 10 llançaments), així com el treball constant sense pilota d’extrems, centrals i pivots. En resum,
un partit complert, tot i que no massa brillant, d’un equip que comença a mostrar la solidesa a la pista que demanen els entrenadors.