El partit contra el Terrassa va ser una síntesi de la temporada que portem.

L’equip cada cop és més fort en defensa i cada cop és més equip. El nois que el componen estan més compenetrats que mai, i això consolida la seva projecció com a líders en el grup i en el club. Per això comparteixen el lideratge en el grup. Tot i que el líder porta un partit menys jugat, comparteixen punts i tenen un “gol average” semblant.

El partit va començar un pèl dur, no tant per les accions dels jugadors, sinó per l’espectacularitat de les accions defensives. Això va fer que l’afició d’ambdós equips s’escalfés molt ràpidament des del minut 2. A partir d’aquí va ser un partit intens. L’àrbitre va intentar parar el joc dur des d’un inici ensenyant fins a 3 targetes grogues a l’equip visitant i penalitzant a l’equip local amb dues expulsions.

A partir d’aquí, i més enllà del resultat, el Vilanova va saber conduir el seu avantatge en el marcador amb una segona part en defensa immillorable i un atac molt productiu en el resultat final.

En la segona part es va interrompre el partit per certs nervis en els entrenadors de l’equip del Terrassa. Cal destacar que el comportament d’un els entrenadors de l’equip visitant, portat per l’amor, la defensa del seu club i jugadors i la passió al handbol, potser no va ser el més adequat, però va saber reconèixer al final la victòria de l’equip local. En aquest punt res a dir i reconèixer el seu comportament com a club.

Reconèixer l’esforç de l’àrbitre en un partit compromès i difícil per la seva feina, amb un bon comportament en tot moment, intentant que es jugués a handbol i parant el necessari.

En síntesi : un partit dur, lluitat i amb un victòria merescuda, veient en el marcador final un 34-28 per l’equip local.

Les estadístiques varen ser : Ivan (8), Pol Alentorn (8), Seke (6), Roger Rovira (6), Pau (3), Gerard (2), Ryan (1), Pol Homs 13 parades i 28 gols rebuts.