CH Vilanova Hipersimply - CH Vendrell. 28-27 (CM)


 

 

 


Aquest diumenge passat els nois del cadet ens han demostrat que son capaços d'aprendre ràpid i de manera efectiva tot allò que se'ls explica o d’allò que son capaços d'analitzar per ells mateixos en situacions determinades.

 

Després d'un inici difícil de temporada (recordem el dur correctiu que  els varen aplicar el dissabte passat a Salou), hem pogut veure aquest diumenge l’altra cara de la  moneda realitzant un esplèndid partit desenvolupant un joc a estones molt bo i a estones brillant que va permetre veure sobre la pista l’èxit total d'un equip jove (tots els jugadors son novells a la categoria excepte dos) però amb determinació, empenta i decisió, amb ganes de solucionar el mes ràpid possible les noves situacions i reptes que se’ls presentaran, sens dubte, aquet any en una categoria a priori de molt difícil plantejament, però per la qual tenen prou recursos tècnics i humans per poder fer front a les adversitats que se'ls pressentin.

 

Així doncs hem pogut veure i gaudir aquest cap de setmana passat d'una mes que merescuda victòria (tot i que el resultat final no reflecteix la superioritat que es va donar a la pista durant tot l’encontre, guanyant finalment només d'un gol 27-26) en un Poliesportiu Municipal del Garraf que va fer vibrar i mossegar-se les ungles a una graderia entregada, davant d'un rival en principi, i sobre el paper, superior als nostres i davant del qual van perdre de 13 gols en el partit de pretemporada,  el qual a diferència dels nostres tenen una plantilla consolidada a la categoria essent la gran majoria dels jugadors de segon any i que es podia veure de manera clara sobre el parquet.

 

Pel que fa al merament esportiu hem de reconèixer un plantejament molt encertat per part del cos tècnic, que ha estat treballant tota aquesta setmana els aspectes que varen sortir malament la setmana passada, assegurant molt mes les passades entre els laterals aprofitant una defensa molt avançada del seu jugador exterior de 1ª línia, sabent gestionar l’ansietat i ganes de guanyar dels seus, i imprimint aquest punt d’agressivitat en la defensa que tant es va notar a faltar al partit anterior però sense arribar més enllà.

 

L’equip Vendrellenc, confiats pel que van veure al partit de pretemporada, van deixar a la banqueta d’inici als seus tres jugadors més decisius cosa que van aprofitar els nois del Sergio i l’Eva sortint en tromba per des de un bon principi aconseguint una renda de entre 4 i 6 gols que van aconseguir mantindré fins que faltaven pocs minuts pel final.

 

Malgrat tot l’equip tècnic visitant va voler reaccionar posant tota l’artilleria a la pista, però ja va ser tard, fins i tot així, els nostres gràcies a una molt bona circulació de la bimba, aconseguien que les pilotes poguessin arribar amb força facilitat als extrems que acabaven definint perfectament, això a més d’un treball espectacular dels pivots tant en defensa (anul·lant als contraris) com en atac (desdoblant-se perfectament aconseguint posicions clares de 6m.) van fer possible mantenir aquesta diferència fins als darrers minuts al voltant dels 4 gols.  Malgrat tot al entrar als últims 5 minuts l’equip vilanoví be per esgotament o per una mica de relaxació, van fer que entressin amb un 23-24 (únic moment del partit en el que van anar per davant) però que mercè a una bona reacció de tot l’equip van aconseguir treure-ho endavant i posar a l’electrònic aquest maco 27-26 final.

 

Menció a part mereix l’actuació de la porteria dels vilanovins amb una actuació fantàstica per part de tots dos porters (David i Arnau) que per moments van ratllar la perfecció tot i l’ensurt que varen tenir al minut 5 de la segona part en el que el porter que va iniciar e partit (David) va sortir lesionat en una mà després d’una actuació impressionant. En aquest moment va ser substituït per Arnau suportant un grau molt alt de responsabilitat i pressió, però que al contrari de fer-lo arronsar va fer que es creixés i ens brindés una actuació formidable.

 

Finalment hem de extreure de tot això una conclusió:

Hem aprés la lliçó, aquesta competició no te res a veure amb tot el que han jugat fins ara i ens hem d’adaptar a les noves circumstàncies.

 

Hem d’aprendre la lliçó, i es que amb esforç, dedicació sacrifici i coratge es poden aconseguir els objectius marcats.

MANUEL CANO