CORNELLÀ ALMEDA 15-14 INFANTIL MASCULINO "B"

DERROTA MÍNIMA

 

 

En aquesta jornada  de la lliga del Consell Esportiu s’enfrontaren a Cornellà L’ESCOLA DE HANDBOL ALMEDA Y EL CHVNG, amb un marcador de 15 a 14.

Al handbol hi ha una màxima inescrutable, guanya qui és capaç de fer un gol més que el rival, no serveix lamentar-se si el nostres van estavellar quatre pilotes als pals o d’altres excuses, però quan en una part només es fan quatre gols i el rival no està sent superior a tu, és molt difícil guanyar.

A la primera part l’equip va exhibir la seva bona defensa i porteria, amb magnífic treball d’equip, deixant al rival en només sis gols, recuperant moltes pilotes,  fent que durant molts minuts no ens fessin gols. Però una altre cosa va ser l’atac, amb diferencia la pitjor primera part del campionat, malgrat els esforços dels entrenadors en canviar la situació.

Les darreres jornades s’ha instal·lat una dinàmica de joc molt individualista, oblidant que el handbol és un joc col·lectiu, entestant-se  en jugar contínuament  pel centre, prescindint de la possibilitat d’atacar  pels extrems o  el pivot, penetrant quan no toca, passant la pilota de manera desesperada quan ja no són capaços  de continuar, jugant-se tirs des de nou metres sense cap sentit, i així un reguitzell de despropòsits. A hores d’ara a aquest equip se li pot exigir un altre joc, ja ho han demostrat, quan juguen en equip creixen exponencialment les possibilitats de guanyar.

Els vilanovins van gaudir de moltes posicions en atac que no van saber aprofitar  pels motius ja he expressats, i màxim quan eren molt  superiors al seu rival.

 

 

Durant molts minuts de la primera part, el marcador va estar empat, cap del dos equips era capaç de fer un gol, i a les acaballes de la mateixa, els locals aconseguiren escapolir-se al marcador amb dos gols de contraatac, finalitzant aquesta primera meitat amb escarransit marcador de 6 a 4.

Semblava que la segona part se iniciaria de manera diferent després de la contundent dissertació dels entrenadors, però tot el contrari, ràpidament els cornellanencs es van escapolir amb parcial de tres gols, deixant als vilanovins en un perillós 9 a 4, malgrat ser molt limitat en atac l’equip local.

Però una rapida reacció dels entrenadors, fent una sèrie de canvis, i l’orgull del propi equip, va fer que els vilanovins tornessin a semblar-se  a l’equip que són, retallant de mica en mica les distancies al marcador arribant a la darrera possessió en condicions de poder empatar el partit, però dissortadament quan anaven a fer el darrer llançament l’àrbitre xiular el final del partit al haver-se exhaurit el temps reglamentari, finalitzant el matx amb 15 a 14.

La millora dels vilanovins va ser molt significativa en aquesta segona part, triplicant amb escreix el rati golejador de la primera meitat, demostrant que jugant col·lectivament i amb l’adequada paciència s’aconsegueixen millors resultats.

Els tres darrers partits han de fer reflexionar a l’equip i entendre que s’ha de jugar en conjunt, i que tots els jugadors són importants, simplement hem de tornar a la senda d’abans, que és la única clau per créixer com equip i no entestar-se en buscar excuses exògenes, perquè aquest equip ha demostrat que pot fer-ho millor, independent de si es guanya o es perd.

Segur que podeu!!!!

 

 

Josep Miquel