ESCRIT PER RETRE HOMENATGE A JAVI MOYA

De la fragilitat, riquesa i duresa de la vida

 

 

Escrivim aquestes ratlles amb l’impacte recent, desesperant, incomprensible, injust, malvat, malèvol, i tot i així real com la vida mateixa, que hem tingut avui (07/04/2017). En Javi Moya, el fill, el pare, l’espòs, l’amic, el company de partits, el nostre entrenador de porters, amb el que compartiem les victories i les derrotes ha fet el seu últim viatge, el seu últim viatge amb la seva moto. 

Les llàgrimes ens neguen la visió, el dolor ens aclapara, i la pena ens omple el cor.

Era perfecte ? Ningú ho és. Era estimat ? Us asseguro que si.

Ens deixa un llegat, una petjada d’aquelles persones què, sense significar-se, fan feina. I tant si la fan !!!. Pels que no el coneixeu, en Javi està casat amb la Neus, i només fa falta veure la cara de la Neus com el mira per veure el què en Javi és. I tenen un fill, l’Ivan, que és un reflex del seu pare, un xicot potent com ell sol, que quan el veus jugar demostra la seva pasta, força i contundencia, i a la vegada és noble i agraït. Sabeu el que costa tenir una alta potència i saber com administrar-la ? Així és l’Ivan, i així és en Javi. Bona gent, nobles i responsables.

Recordarem d’ell el seu somriure, el seu “xec xec” o “xic xic” que feia amb els llavis, la seva cadena lligada a la cartera, la seva Harley, la seva negativa constant a jugar amb el Senior, però sobretot la seva bondat, estimació i el seu saber fer. 

La seva aportació a l’equip en la seva àrea de coneixement (no en và, va ser durant anys porter en el nostre club) ha sigut incontestable. Només fa falta veure com el nostre porter ha millorat des que en Javi l’entrena. El seu llegat es reflecteix en la seva familia, la carnal i l’altre, i la virtut de saber transmetre la seva experiència.

Ens deixa aviat, apressurat, “osti tu, com t’has anat sense avisar-nos ?”,  sense temps de fer aquella paella que havíem dit que fariem, sense aquella canyeta o tapa que sempre havíem dit que “un dia quedem per veure’ns”.

La buïdor que ens deixa es correspon, en termes matemàtics, a l’estima que li tenim : infinita.

La nostra pena i buïdor no ens permet transportar el que sentim en més paraules. El silenci, la reflexió, el respecte a la familia, el mestratge que com, a persona sense imposar-ho i voler-ho, ens ha deixat en Javi no es pot explicar amb més paraules.

Des d’aquestes linies voliem revindicar la seva persona, el seu mestratge, i reflexionar una mica sobre la fragilitat, riquesa i duresa de la vida. “Carpe diem”, sense que això ens negi o impedeixi ser persones responsables i compromeses amb el futur dels nostres fills i entorn.

Javi, sempre SEMPRE estaràs en el nostre cor i pensament. Osti tu, com és que ens has deixat ? “Gratum semper”.

 

En record i homenatge a en Javi Moya, persona, fill, marit i pare.

 

JUGADORS, PARES, MARES I AMICS DEL CADET "B" MASCULÍ