En aquesta jornada s’iniciava la segona lligueta del Consell Esportiu, deparant un enfrontament entre el CH Sant Joan Despí i CH VNG.

Malgrat el resultat reflectit a l’acta, d’empat a 23 gols, van ser els vilanovins els que van guanyar el partit, un error  flagrant de la taula, va fer que un gol aconseguit pels vilanovins se li sumés als rivals, després de la pertinent reclamació aquest va pujar al marcador vilanoví, però inexplicablement no se’l  restà als santjoanencs.

El Handbol Vilanova fa sortir  molt endollat,  obrint el partit a la perfecció, a partir d’una defensa molt disciplinada, solidaria a les basculacions i un més que notable encert en atac, aconseguint una primera renda de 1 a 5 gols. 

Després d’aquesta estirada inicial, una concatenació d’erros en atac per part dels vilanovins i una certa fortuna dels locals davant porta  va reduir significativament l’avantatge, però la clau per arribar a la mitja part amb un empat a 14,  fou  els molts minuts que hagueren de jugar els vilanovins en inferioritat numèrica  per  les  diferents exclusions patides.

El fet de jugar molta estona amb inferioritat numèrica va propiciar  gols en contra, que difícilment s’haguessin produït en condicions d’igualtat, a la vegada que tallava l’excel·lent  ratxa en atac dels vilanovins, malgrat aquesta situació, l’equip es va sobreposar i va aconseguí  fer el millor registre golejador en una primera part.

La segona part va ser més igualada, produint-se diferents alternatives al marcador, però sempre amb rendes exigües.

El CH Vilanova va millorar encara més la seva bona  tasca  defensiva i, fruit d’això, la minoració del parcial en cinc gols respecte de la primera part, però els locals també van millorar ostensiblement  en defensa cosa que va provocar indecisions i inadequades seleccions d’atac dels nostres jugadors.

Tota la segona part va ser un estira i arronsa d’ambdós equips, sense que cap dels dos aconseguís trencar el partit i distanciar-se al marcador.

A les acaballes del partit els vilanovins ajustaren encara més la seva defensa, que juntament amb uns eficients atacs, aconseguiren  arribar al darrer minut amb un gol d’avantatge,  però com  és habitual en aquesta pista, la interpretació de la durada de l’últim  minut,  va condemnar als vilanovins a l’empat, amb un postrem i afortunat  gol dels locals.

Es podrà guanyar o perdre en funció de les diferents circumstàncies, però aquesta formació començar jugar com un equip, disciplinat, cohesionat i solidari, malgrat ser novells, per tant, cal felicitar a jugadors i entrenadors per la seva evolució.

Josep Miquel

Partit matiner de diumenge a casa contra un equip que ens trepitja els talons a la classificació!

Un inici molt disputat va fer intuir que ens trobàvem en un partit que es presentava emocionant. De fet, l'equip va sortir amb ganes de sumar una victòria més i així ho va demostrar al llarg del partit. Després d'uns minuts força igualats els nostres infantils es van començar a sentir còmodes i es van estirar un xic al marcador. No obstant, malgrat l'evolució i aprenentage que l'equip demostra vam arribar justos a la mitja part que marcava 1 sol gol d'avantatge (15-14). 

A la represa hi va haver certa tensió al camp. Després d'un començament igualat l'equip hi va posar totes les ganes posant-se 22 a 18 al minut 11. Els següents compassos de joc van ser estranys: pocs gols en cap dels dos bàndols  i moltes faltes. No tant pel joc dur de la nostra defensa que comença a jugar a l'autèntic handbol sinó per l'estil d'atac dels visitants. Sigui com sigui, uns minuts intensos d'aquells que no deixen ningú indiferent. A mesura que el temps corria i que anava al nostre favor pels gols  d'avantatge. 

Com havia passat a la primera part els de Sabadell van fer un bon intent d'atrapar-nos al marcador fent jugades elaborades que van agafar per sorpresa els nostres nois. També alguns pals que fan cantar un Ui! i que emociona però que no pugen al marcador. No obstant, l'equip volia victòria i van ser capaços de deixar el marcador en 26-24. Ben treballat i amb ganes! Especialment destacar les ganes que hi ha posat l'Adrià que no només ha marcat uns quants gols sinó que ha animat l'equip a creure en la victòria.

Ánim jugadors i equip tècnic, s'està fent bona feina dia a dia i ens feu gaudir a l'afició! 

JOAN ORTIN 

Aqueta darrera jornada del campionat  ens ha deparat un enfrontament entre el CHVNG i el Handbol Gavà.

Victòria  dels vilanovins per 23 a 22, malgrat l’ajustat del marcador, els locals van dominar sempre el tanteig fins i tot amb avantatges de 4 i 5 gols.

Com bé sent habitual en les darreres jornades, el Handbol Vilanova fa sortir  molt endollat, després d’un primer empat a un, els locals imposaren la seva disciplinada defensa a l’atac dels gavanencs, aconseguit marxar al marcador amb rendes  de 3 i 4 gols, concloent  la primera part amb resultat de 12 a 9.

Cal destacar en aquesta primera part el bon treball defensiu amb una defensa avançada 3-3, molt disciplinada i solidaria en las basculacions que va minimitzar la producció golejadora dels visitants. En atac els vilanovins van emprar moltes vegades la tàctica del doble pivot, situant un dels seus pivots com fals extrem que es desdoblava per la línia de sis metres, aconseguint un bona renda de gols. També cal destacar les escasses pèrdues de possessions per males passades o violacions del reglament.

A la segona part els vilanovins van sortir una mica freds,  fent que els gavanencs s’acostessin al marcador, però de nou els vilanovins van imposar la seva defensa i en atac van continuar amb una més  que acceptable efectivitat, el què provocar avantatges entre 3 i 5 gols.

Però una davallada física en el darrer quart de la segona part per l’esforç defensiu va fer que els visitants augmentessin la seva productivitat golejadora, ajustant el marcador a la mínima expressió, donant  peu inclús a una hipotètica remuntada, però un adient temps mort dels nostres entrenadors  va propiciar que els vilanovins fessin un esforç final  de rauxa i disciplina tàctica, que va permetre la victòria per 23 a 22 en un final molt ajustat.

Com vinc destacant en les darreres cròniques, l’equip està en franca progressió, explotant adequadament els seus recursos, superant amb escreix   les seves evidents limitacions.

Josep Miquel

Aqueta darrera jornada del campionat  ens ha deparat un enfrontament entre el SAFA Gavà i l’Infantil B  del CHVNG.

Derrota dels vilanovins per 29 a 19 malgrat haver fet un acceptable partit.

Gran inici de  primera part del Handbol Vilanova, sortint molt endollats, tant en defensa com en atac, possiblement hagi estat el  millor inici de partit.

Com és habitual, el bon treball en defensa, permetent els mínims gols, i juntament amb un destacable encert atac, va fer que l’equip prengués ràpid avantatge al marcador.

El vilanovins amb la seva defensa habitual avançada 3-3, molt ben dirigida des de la banqueta va frenar en sec l’atac del SAFA Gavà, cosa que va permetre que els vilanovins s’escapolessin amb un contundent 4 a 9. 

Ràpidament la  banqueta local va reaccionar i traient a pista un jugador de gran envergadura física,  que els vilanovins no pudiren aturar en atac. En aquestes categories un jugador d’aquesta mena, és molt desequilibrant, i el SAFA Gavà va bolcar tot  el seu joc d’atac en aquest jugador, passant-se d’un 4 a 9  a un 10 a 9 en un no res; malgrat aquesta inferioritat física els vilanovins van seguir lluitant concloent la primera part amb un esperançador 13 a 11.

A la segona part els vilanovins van mantenir  el tipus en l’inici d’aquesta, però la millora en defensa i el porter dels gavanencs va permetre contracops francs, que obriren una substancial bretxa al marcador.

Tot i axó els vilanovins van seguir lluitant però els hi va ser impossible plantar cara davant la superioritat física del rival, caient derrotats 29 a 19.

Cal assenyalar la progressió constant de l’equip, destacant les poquíssimes pèrdues de pilotes a les transicions,  motiu de passades derrotes. També cal destacar la treballada defensa avançada 3-3, que van consolidant partit a partit, i sobre tot el bon ambient que respira l’equip.

I des d’aquí animar a Marc, que es va lesionar al partit, esperant que es reincorpori el més aviat possible a l’equip.

Josep Miquel

Aqueta darrera jornada del campionat  ens ha deparat un enfrontament entre el Club Handbol Sant Joan Despí i l’Infantil B  del CHVNG.

Ha esta un agre resultat pels vilanovins que han vist com els hi empataven al darrer llançament i a l’últim segon d’un partit que mereixien haver guanyat.

Una  primera part molt igualada, amb un intens frec a frec al marcador,  aconseguint els santjoanecs escapolir-se en el marcador en els darrers cinc minuts d’aqueta meitat,  amb un parcial de 3 a 0, fent pujar al marcador un inquietant 9 a 6, però que els vilanovins avortaren amb un trepidant esforç final, fonamentat en una magnifica i solidaria defensa i un no menys encertat atac, aconseguint un agònic empat a 9 a 9 a les darreries. 

La segona part fa ser tres quarts del mateix,   amb avantatges mínimes i alternances  per ambdós  equips. 

Al darrer quart d‘aquesta segona meitat  els vilanovins assoliren  una distancia de tres gols, 15 a 18, però un seguit de violacions del reglament i desencertades eleccions de tir en atac,  provocaren un nou empat a 18. Però de nou com a les acaballes de la primera part, els vilanovins en un darrer esforç aconseguiren marxar de dos gols fins el 19 a 21. 

Amb el  temps ja exhaurit, l’àrbitre assenyalà un minut de descompte amb  possessió pels jugadors del Sant Joan Despí, els quals aconseguiren ràpidament marcar, col·locant el marcador en un  ajustat 20 a 21 i possessió pels vilanovins, semblava dat i beneit el matx, però inexplicablement el minut tenia més dels seus pertinents 60 segons, ja que va donar temps a perdre la bola en atac els vilanovins, fallar un precipitat atac els santjoanencs, tornar a perdre la possessió els del CHVNG i concedir un darrer atac als locals que va costar l’empat.

Segurament en un categoria superior s’hagués especulat amb el resultat, però estem en una edat de formació on cal prioritzar l’esportivitat, i per tant només cal aplaudir la integritat esportiva dels nostres jugadors.

Com es diria a l’ensenyament, aquest equip progressa adequadament.

JOSEP MIQUEL

Dissabte tocava jugar contra els segons de la Lliga, els que poden presumir amb raó que tenen la millor defensa de l’actual campionat de l’infantil masculí. Un partit que no es presentava gens fàcil, aspecte que a vegades condiciona els jugadors però no pas a l’equip tècnic que va plantejar un partit valent.

L’equip va començar amb ganes i la intensitat i la igualtat van formar part dels primers compassos del partit. No obstant a mesura que avançaven els minuts l’equip contrari es mostrava més ferm en defensa i més convençut en l’atac. Dos dels seus jugadors (probablement d’una categoria superior) marcàven la diferència. Quan semblava que el Vilanova anava a empatar, un embolic a la banqueta contrària va desestabilitzar la bona embranzida i els del Barberà ho van aprofitar per posar-se 7 a 11 en arribar al descans.

A la represa el públic local va animar l’equip amb ganes però tot i les bones jugades d’atac fallavem en la materialització final a gol (i això  sempre desmoralitza els jugadors). Els contraris van aprofitar un moment de desencert en l’atac dels del Vilanova per posar-se a una diferència de 8 gols (9 a 17). Aquesta distància ja va ser insalvable pels nostres ja que malgrat la intensitat i les ganes en voler capgirar el marcador no va ser possible per les bones aturades dels porters contraris i una defensa molt ferma dels del Barberà. 

Al final del partit el marcador reflectia un 19 a 24 que pels nostres jugadors els va semblar una derrota amarga. No obstant l’equip tècnic sap aprofitar molt bé aquestes ensopegades per fer que els nois aprenguin coses noves. Aquesta vegada potser a guanyar en veterania i experiència ja que l’acumulació de partits fa que l’equip segueixi creixent malgrat aquesta derrota agredolça. 

Ara toca descansar! Fins el gener no hi tornem! Bones Festes a tots! 

JOAN ORTÍN

Aquesta darrera jornada del campionat  ens ha deparat un enfrontament entre els CHVNG  Infantil B  i  Club Handbol Sant Boi, arribant la primera victòria de la temporada pel nostre equip.

No ha estat el millor  partit dels vilanovins, però sí el que han sabut gestionar millor les seves possibilitats.

Una  primera part molt fluixa en atac de l’Infantil B, nombroses pèrdues de pilotes, escassa circulació i inadequada selecció de tir, però  compensada amb una boníssima  defensa.

Aquesta combinació de fluix atac i bona defensa, va fer que finalitzés la primera part amb un minso  tanteig de 6 a 7 pels visitants.

La segona part fa ser un frec a frec continuat entre els dos equips, millorant radicalment en atac l’equip vilanoví, fonamentat en un treball solidari de tots els seus integrants. 

A diferència d’altres partits  igualats on  la precipitació i ansietat en atac dels vilanovins havia provocat la derrota, aquesta vegada ha estat el contrari, els nois han sabut gestionar magistralment la renda del marcador per assolir una il·lusionant victòria final per 18 a 17.

Tanquem l’any amb una victòria  encoratjadora, cada vegada, els nostres nois van assolint els fonaments tècnics i tàctics dels seus entrenadors. Felicitacions a jugadors i entrenadors. 

 Josep Miquel

S’HA ACABAT EL SOMNI!

Partit on ens enfrontàvem als  líders del grup, fet que ha marcat des de l’inici un excés de responsabilitat que ha anat pesant durant tot el partit. Els locals han sortit centrats a la pista i anant per feina des del primer minut; la qual cosa ha fet que comencessin a marcar distàncies al marcador des de l’inici, fent–nos una defensa 3-3 que no sabíem desempallegar-nos-en. Això feia que perdéssim pilotes en atac per precipitació en les passades i poca  precisió que juntament a les bones intervencions del porter contrari han anat marcant diferències al marcador. Així al minut 7.30 el marcador reflectia un clar 8-3 que ha obligat a l’equip tècnic a demanar un temps mort per intentar evitar una sagnia massa forta.  Això ha esperonat uns minuts els nostres jugadors que han fet un parcial fins al minut 15 de 5-7 i els ha tornat al partit amb el marcador 13-10. Un pur miratge, ja que el ritme de l’equip contrari no ha fallat en cap moment i el seu potencial atacant s’ha anat mostrant sense defalliment. Pel contrari, el nostre equip tot i disposar d’ocasions no les aprofitava fallant jugades clares de gol i penals. Això ha fet que el Palautordera en els darrers  10 minuts de la primera part fes un parcial de 10-2. 

A aquesta superioritat tècnica del contrari s’hi ha sumat diverses decisions arbitrals que han acabat de descentrar l’equip i cos tècnic. En el darrer minut de la primera part han expulsat amb vermella directa un jugador nostre en una decisió molt polèmica, en un contraatac contrari on hi ha hagut una obstrucció. Expulsió que l’equip contrari tampoc ha entès, ja que era més mereixedora d’exclusió de 2 minuts i targeta groga. Altres decisions arbitrals han contribuït a fer més fàcil la victòria del Palautordera que la tenia més que merescuda. No hi havia el mateix criteri per a les targetes i exclusions per als dos bàndols i ens ha fet estar bastants minuts en inferioritat numèrica (en algun moment amb dos jugadors menys a la pista) fins que ha arribat la segona expulsió d’un jugador nostre per acumulació d’exclusions al minut 19 de la segona part. 

La segona part no ha tingut color amb el domini abassegador dels locals, beneficiats per exclusions nostres seguides i augment del nerviosisme dels nostres jugadors que es veien superats per totes bandes. Tot i així, no hem renunciat a l’atac i si la primera part hem marcat 12 gols, la segona n’hem fet 14, marcant al final del partit un clar 41-26 a favor dels locals. Tot i les dificultats no hem baixat el nostre ritme golejador, però al davant teníem una autèntica màquina de fer gols. El Palautordera ha demostrat perquè és l’equip màxim golejador del grup E, errant pocs llançaments, pressionant fort per prendre les pilotes i molta rapidesa en els contraatacs que rarament fallava. Nosaltres hem estat més dubitatius en atac davant la pressió contrària i hem fallat  més oportunitats clares que en altres ocasions no s’erraven.

Per tant, lliçó d’humilitat que ens ha de servir per reflexionar i aprendre en aquesta setmana de descans que se’ns presenta, per tornar a reprendre amb ganes i força les properes jornades i superar-nos en l’adversitat i créixer com a equip.

SOM-HI VILA!

Jordi Martí Carbonell

26/11/2016 Pavelló Isaac Gàlvez de Vilanova

Victòria de prestigi contra el Aula, líder de la classificació i campió de la temporada passada en infantils.

L’Aula és un vell conegut. En els dos enfrontaments de la temporada passada hi va haver una victòria per cada equip. Nosaltres van guanyar per 1 en el seu camp i ells ens van guanyar per 10 en el nostre (14 a 24). Aquesta temporada tot ha canviat. El Vilanova ha fet un salt de qualitat en el seu joc i una crescuda física que l’Aula no ha fet. Una diferencia que es va veure sobretot en la defensa i en la porteria del Vilanova que van deixar sense opcions als jugadors de l’Aula.

Exceptuant els dos primers gols, el Vilanova va anar sempre per davant en el marcador, amb diferencies d’entre 3 i 5 gols a la primera part i diferencies entre 7 i 11 gols en la segona. El moment clau del partit va ser el inic de la segona part quan el Vilanova es va posar a 10 gols gracies a una gran defensa i a diversos contraatacs fulminants. A partir del minut 6 de la segona part, el partit es va passar molt, molt difícil per l’Aula. Tanmateix, el Vilanova va saber mantenir la tensió, no va baixar la guardia i es va arribar al final amb 10 gols de diferencia, curiosament la mateixa avantatge que va guanyar l’aula en la seva visita ara fa tot just un any, el 15 de novembre de 2015.

De nou el Vilanova ens va oferir la seva millor versió amb Pol Alentorn (11) i Ivan (9) com a màxim golejadors. Ivan va ser de nou un jugador desequilibrant gracies al seu físic i la seva determinació. A més cada cop té mes recursos en atac i fa jugar els seus companys. Ivan és mes resolutiu a les primeres parts i Pol Alentorn en les segones quan entra en carrera o aprofita la defensa pressionant per robar la pilota i llançar contraatacs.

Roger Rovira va marcar 5 gols tots a la primera part colant-se per darrere la defensa o tirant des de l’extrem. Seke va marcar 3 gols, un d’ells desde molt lluny aprofitant la poca alçada del porter. Pau es va fer un fart de donar assistències obrint la defensa i passant al company desmarcat. En general tothom va estar mol, molt seriós en defensa, especialment Pol alentorn, Ivan i Seke. Pol Homs es va doctorar amb un partit excel·lent, 15 parades incloent un peralti i un contraatac quan estava sol davant l’atacant. Iker va marcar un gol de fantasia saltant dins l'àrea i colpejant la bola. També va marcar l'Alex des de l'extrem després de deixar clavat el seu defensa. Ryan va marcar un dels seus gols impossibles, Roger Hurtado va aprofitar la seva alçada per marcar des de la posició de pivot i l’Albert va sorprendre a tothom amb un tir fort i sec per l’angle llarg. El porter ni la va veure.

En definitiva un partit molt complert del Vilanova que va deixar constància de la seva exel·lent evolució en l’últim any, servirà per carregar les piles i poder preparar els pròxims enfrontaments.

Les estadístiques van ser les següents:

Pol Alentorn: 11 gols, 13 llançaments i 3 assistències

Ivan: 9 gols, 16 llançaments i 3 assistències

Roger Rovira: 4 gols, 5 llançaments i 1 assistència

Seke: 3 gols, 4 llançaments, 1 assitència

Iker: 1 gol, 1 llançament

Gerard: 1 gols, 2 llançaments

Ryan: 1 gol, 3 llançaments

Albert: 1 gol, 1 llançament

Roger Hurtado: 1 gols, 2 llançaments

Alex:  1 gol, 1 llançament

Pau: 0 gols,  4 assistències

Pol Homs: 15 parades, 23 gols rebuts i 1 assistència

Tòful Rovira

Fotografies: Albert Montané

Totes les fotografies a Flickr: Temporada 2015/16 · Temporada 2016/17

Totes les cròniques a Drive

El partit va estar un xic caòtic però intens, d’aquells que els espectadors en gaudim. Els vilanovins van sortir al camp una mica desorientats. Tenien davant un equip que està ben amunt a la classificació i això sempre imposa. Semblava que els contraris es presentaven al pavelló Isaac Galvez amb una plantilla curta però van plantar cara des del primer minut.  De fet els primers compassos de joc van indicar que seria un partit ben igualat. 

Els primers deu minuts l’equip va anar a remolc dels de la Llagosta. Ells un gol amunt, nosaltres empatant, nosaltres pel davant i ells recuperant. No obstant els pals ens van ajudar ja que en deu minuts en van estaballar uns 7 al travesser. Felicitar l’equip tècnic que va marcar unes pautes molt clares per augmentar la intensitat (“a tope”, “braços amunt”) i l’equip es va ficar molt bé al partit posant-se 4 gols per davant. Tot i això van tornar a passar un esboranc que va fer possible que els contraris imposessin un parcial de 0 a 5 ! A vint segons de la mitja part perdíem 14 a 15 i els entrenadors van demanar un temps mort que va servir per fer una jugada assajada que es va convertir en un empat que ajudava l’equip a seguir motivats.

A la represa es va començar amb la mateixa tònica però el cansament dels contraris es va notar i els vilanovins ho van aprofitar per marcar un bon ritme i una bona intensitat que va fer que ens posessim fins a 7 gols per davant al marcador. Bones jugades, aprofitant els contraatacs i ferms en defensa. Amb aquesta perspectiva l’equip es va sentir guanyador i aquest fet el van aprofitar els contraris per tornar a apretar el ritme i per anar retallant la distància. Això va provocar que gaudissim  d’un final esbogerrat que ens va posar l’ai al cor als espectadors. Sort que l’Erol es va mantenir ferm fent unes grans parades. L’equip, en canvi, necessitava que s’acabés el partit ja que els contraris tenien ganes de victòria. Finalment, el temps i l’ aventatge que havíem agafat va jugar a favor i quan vam marcar el penalt del darrer minut ja vam respirar tranquils perquè el marcador es va fixar en el 32 a 29 final.

L’equip segueix treballant bé però la setmana vinent visitem els líders indiscutibles a Palautordera on caldrà donar-ho tot i mostrar el nivell d’altres partits. Ànim equip! Esteu fent una gran feina i una gran temporada! Evolucionant i gaudint de l’autèntic handbol!

Partit jugat pels nostres infantils sense fissures de principi a fi. Els nostres jugadors han començat el partit centrats i ja des del principi han començat a dominar el marcador. El joc  fluït, la concentració i l’encert de cara a porteria dels nois ha fet que des dels primers minuts ja dominéssim el partit. Els gols arribaven de totes les línies. Rapidesa  en la circulació, contraatacs ràpids i amb encert. Hem sabut aprofitar la superioritat d’alçada de la nostra primera línia tant en defensa (“braços!!”) com en atac. La rotació de la banqueta no ha fet minvar el ritme. 

Els primers minuts ja s’han marcat diferències amb parcials als 5 minuts de 2-4 (que podria haver estat més àmplia si la punteria hagués estat una mica més fina i els pals (3) haguessin entrat). Al minut 10 ja anàvem 4-7; i al 15, 8-11. Un temps mort demanat per la banqueta per frenar una escassa reacció del contrari (s’havien posat a 2 gols de diferència) ha servit per donar més benzina a l’equip que s’ha posat al minut 20 a 10-16, amb un parcial de 0-3 amb un jugador nostre menys a la pista per exclusió de 2 minuts. Els darrers 5 minuts novament un parcial de 1-5 ha deixat el marcador a la mitja part en 11-20.

La segona part ha començat amb igual intensitat que la primera. La temuda davallada d’intensitat dels primers compassos de la segona part, típica en les jornades precedents, avui no s’ha donat. El ritme ha  seguit igual tant en defensa,  manats pels porters; com en atac, amb velocitat i sense les precipitacions habituals en jornades anteriors; i bon desmarcatge.

Ja als primers minuts han seguit distanciant-se, així al minut 5 el marcador reflectia un 12-25, als 15 minuts 16-28, arribant al final del partit amb el definitiu 19-36. El partit guanyat amb major diferència de gols. Especialment encertats mirant la porteria en David des de primera línia i l’Oriol des de 6 metres rebent les assistències dels companys. Tot i que com ja és habitual en l’equip, els gols es reparteixen entre tots els jugadors. Cosa  que mostra que tots agafen responsabilitat i tenen confiança per encarar la xarxa.

Una setmana més, invictes! I consolidant-nos al capdamunt de la classificació, aprenent cada setmana i mostrant a la pista els ensenyaments dels tècnics. Uns jugadors que molts tant sols tenen un any de rodatge en l’handbol, i un equip format fa uns 2 mesos comença a jugar de memòria sabent cadascú el lloc que li pertoca i on té el company que l’acompanya. 

Cal no refiar-se perquè queden jornades difícils contra els equips rellevants de la classificació que ens posaran a prova la nostra capacitat de resistir i de superació.

ENDAVANT EQUIP!

Jordi Martí

Aqueta darrera jornada del campionat  ens ha deparat un enfrontament entre els CHVNG  Infantil B  i H. Sant Joan Despí, a diferencia d’altres partits, l’Infantil B va sortir a pista molt endollat, sorprenent al seu rival,  marxant amb un contundent parcial de 5 a 0 en el seu inici, fonamentat en una aguerrida i solidaria defensa i combinat amb unes encertades circulacions en atac.

Cal destacar per part del Handbol Vilanova,  la utilització en atac d’un fals extrem que es desdoblava en doble pivot, creant superioritats que es reflectiren ràpidament al guarisme del marcador, arribant-se a la mitja part amb un contundent 10 a 5.

La segona part es va iniciar amb una gran intensitat per ambdós conjunts, corregint els visitants els seu errors defensius i millorant   notablement en atac.

Aquesta millora del visitants va està propiciada per les fatídiques pèrdues de pilotes dels locals a la transicions defensa atac (normals en un equip novell i en formació), i com a conseqüència  va davallar la productivitat de gols dels locals, que només van fer cinc  en aquesta  segona part.

Malgrat això els vilanovins van gaudir la possibilitat de endur-se el partit o com a mínim empatar-lo, però el constant apropament al marcador dels visitants, els va provocar l’ansietat de voler resoldre el matx als darrers minuts de manera individual en comptes de forma col·lectiva, perdent el partit per 15 a 16. Possiblement  en còmput global els vilanovins  mereixeren guanyar el partit, però la manca de serenor i pausa en els moments decisius  els hi ho va impedir.

Són aquets els partits   que  serveixen pel creixement de l’equip, per tant, cal felicitar als entrenadors i jugadors  per l’evolució de l’equip.

Josep Miquel

Mirant la taula classificatòria es preveia un partit fàcil. Possiblement un excés de confiança ha fet que els primers compassos del partit hagin estat una mica espessos. L’equip anava al ralentí prenent mida del rival. El minut 5 marcava aquesta situació amb un 3 a 2. Lentament l’equip s’ha anat posicionat i agafant confiança i han pres aventatge alhora que els del Sabadell ho intentaven amb ganes però sense eficàcia. Tant és així que al minut 15 ja guanyàvem 10 a 3. Fins al final de la primera part la tònica ha estat similar però semblava que l’equip no tenia ganes de marcar una bona distància al marcador ja que s’ha arribat al descans amb un 14 a 4. Al llarg de la primera part s’ha treballat bé en defensa però l’atac estava un xic espès. 

A la represa els del Sabadell s’han animat, i tot i tenir una plantilla curta, hi han posat moltes ganes. L’equip contrari estava actiu en atac i els de casa estàven com endormiscats. Tal és així que només s’ha aconseguit un parcial de 9 a 6 al minut 13 (el marcador reflectia una avantatge important (23 a 10) per no patir per la victòria però era una bona oacsió per engrandir la diferència de gols entre els fets i rebuts que pot ser important pel final de temporada). Un temps mort ha ajudat a dinamitzar l’equip i a assajar diferents aspectes tècnics tant en defensa com en atac que han donat bon resultat ja que fins al final del partit els de Sabadell ja no han marcat més gols i els de casa han arribat fins els 31. Així el marcador final reflectia un bon resultat  (31 a 10) que ens ajuda a mantenir-nos segons a la classificació empatats a punts amb els de Palatordera. 

Destacar que en aquesta ocasió han marcat gol fins a 10 jugadors diferents tot i que en David, en Miquel i en Pau Minguet també n’han fet una bona pila cadascún. Bon treball també a la porteria i en defensa!

Tot plegat és una bona dosi de motivació per propers partits que seran més igualats i on caldrà donar-ho tot. S’està fent bona feina! Felicitats equip! Endavant!