Este sábado el Parets llegaba a Vilanova con aspiraciones a pasar de cuarto a tercer clasificado y el Hipersimply podía
escaparse de las plazas de descenso. Qué pasó ? Pues que los de Pere Solé, Enric Papiol y Jordi Porras no bajaron los brazos en ningún momento y creyeron en ellos mismos hasta el pitido
final.
El Parets jugó con un portero jugador durante todo el encuentro y en algunas fases del partido parecía que le daba resultado
y conseguían su objetivo en ataque. Pero la presión que ejercía el Vilanova fue consiguiendo provocar errores a los visitantes y superarles tácticamente al no retroceder en defensa y jugar
agresivos con la delantera contraria. La prueba fueron dos goles de portería a portería , uno de Joaquín y otro de Martí y varios más a portería vacía cogiendo al portero a
traspies.
La eficacia goleadora del Vilanova fue letal , 18 goles en cada parte. Pero la gran arma fue la confianza en sus fuerzas y
la competitividad hasta el último segundo. Nada que ver con los últimos partidos. El primer periodo fue muy competido , con una remontada de los locales en los últimos minutos que , aún
así, dejó el electrónico indicando en un desfavorable 18-20.
El joven equipo del Garraf ,tuvo esta vez el refuerzo de Adrià Castillón que aplicó su veteranía y su saber estar en la
pista no solamente en su juego individual , a pesar de los 8 goles que anotó, sino en liderar el juego del Vilanova tal y como le habían pedido los entrenadores. Y si hablamos de goleadores, esta
vez merece mención especial Arnau Martos , con 10 tantos.
La portería del Hipersimply fue impecable y fundamental para mantener el resultado en la primera parte, pero en la segunda
se superó. Martí y Joaquín desquiciaron a los delanteros del Parets con sus paradas. Ambos se merecen , un partido más, el reconocimiento a su gran aportación y al alto nivel que siempre
mantienen.
Estos segundos treinta minutos parecían calcados a los primeros y otra vez el Parets se escapaba en el marcador y entrado el
minuto veinte empezó a generar una diferencia de hasta cinco goles. Los nuestros siguieron luchando y poco a poco no solamente recortaron la diferencia, hasta el último minuto que dejaba un 36-33
en el marcador y dejaba los dos últimos goles visitantes sin valor para la tabla clasificatoria.
Cómo resumen final, significar que esta vez la victoria fue , más que nunca, del grupo, que creyó en sí mismo y jugó con
intensidad los sesenta minutos y dió un paso más hacia la salvación.
Los dos puntos en juego eran muy importantes para nosotros pero no pudo ser. Así que hay que ver lo que hubo de positivo a
lo largo del partido. El equipo compitió ante un rival mucho más experimentado que aunque fue siempre por delante en el marcador no conseguía despegarse más allá de tres goles arriba, hasta que a
los veinte minutos consiguió romper el partido y alcanzar los 7 goles de diferencia con los que acabó la primera parte.
En este primer periodo un equipo muy joven debido a las bajas por lesión y las rotaciones mantuvo un buen nivel durante los
primeros veinte minutos y solo por oficio consiguió despegarse el Santpedor. Los locales tenían un excelente portero que influyó de forma notable en el resultado y que recibió la réplica de un ,
cada día más imponente, Martí. Tanto en defensa como en ataque el Vilanova mantuvo un buen nivel y supo robar balones en defensa , utilizar la velocidad como arma de ataque y circular el balón
cuando era necesario.
La diferencia “de peso” entre los dos equipos no se notó, ya que los jóvenes supieron contrarrestarla, incluido un valiente
Arnau Muniesa que además se le nota que disfruta con el reto de ocupar la portería del senior.
El segundo tiempo tuvo una tónica similar al primero , con una primera mitad en la que la igualdad prevaleció y en la
segunda rompía a su favor el marcador el Santpedor llegando a los 8 goles de ventaja en el minuto 26 , pero los de Pere Solé y Jordi Porras siguieron compitiendo hasta el último segundo ,
consiguiendo un parcial de 1 a 3 que dejaba el segundo tiempo “del lado” de los del Hipersimply por un gol a favor…algo anecdótico cara al resultado final.
Una lástima estos dos puntos que se escapan, mala semana para un equipo que no pierde la ilusión y la actitud positiva ,
pero que no acaba de saber superar los momentos difíciles que se generan en un encuentro, pero expliquemos lo de la mala semana …
… esto no va de ganar o perder los puntos en la pista , esto va de la suerte y la normativa actual… Con 100 € de sanción (
si no apela y gana) la Salle Bonanova Junior abandona esta liga y se retira sin más. El Hipersimply sale muy perjudicado de esta situación ya que los otros tres equipos con los que nos estamos
jugando la salvación habían perdido o empatado sus partidos de la primera vuelta con los colegiales y el Vilanova ganó en Barcelona.
El reglamento de competición anula los puntos que se hayan generado en los partidos jugados con la Salle, así que nosotros
pasamos a tener dos puntos menos “sin comerlo ni beberlo”. y los demás se quedan como están. Mala suerte !!! … pero como decía aquel , la suerte no existe , existe el trabajo, el compromiso y la
ilusión por conseguir un objetivo. Y estos tres factores son los que Pere , Enric y Jordi inculcan sin descanso a sus jugadores.
El partido contra el Alcarrás comenzó como tocaba, los dos equipos tensionados por la importancia del resultado para ambos.
Con las dos porteros destacando sobre el resto de jugadores. La igualdad en el marcador fue constante y se llegó a un exiguo 9-10 que es el mejor reflejo de lo dicho antes, igualdad y excelentes
porterías.
La rapidez , robos de balón y contraataques del Vilanova no consiguieron la recompensa merecida. Con un equipo muy joven en
pista ( dos juveniles) parecía que los nuestros podían agotar al rival con un ritmo rápido y presionante. Pero aunque el inicio de la segunda parte fue esperanzador llegando a un 15-18 en el
minuto 14 y teniendo jugadas para acabar empatando , la presión y la inexperiencia pudieron con los del Garraf que seguían intentándolo pero dando la sensación de no creerse capaces de ganar a un
Alcarrás con mucho más oficio. En tres minutos pasábamos a un 16-22 y de aquí hasta el 22-29 final.
Queda mucha liga y hay que seguir luchando por una permanencia que es más que posible si empezamos a saber jugar el último
cuarto de los partidos y eso depende del grupo, que si ya ha aprendido a jugar los tres primeros cuartos solo le queda uno y eso ya es más fácil.
Som-hi Vila !!!
El Vilanova se enfrentaba al cuarto clasificado, un Agramunt que es una de las revelaciones de esta liga. Las sensaciones
respecto a los nuestros eran de mejoría y que el avance que se espera de un equipo tan joven iba progresando, pero lo que no contábamos era que añadiendo más juventud ( tres juveniles) al equipo
mejoraría en mayor medida…, bueno no contábamos con ello la mayoría, porque el equipo técnico (Pere Solé, Enric Papiol y Jordi Porras) , está claro que sí.
Aunque la apuesta del equipo técnico funcionó, no hubiese sido posible el resultado positivo sin otro factor tanto o más
importante, la generosidad de este grupo, que saben integrar como uno más desde el primer segundo a todos los juveniles que suman para alcanzar los objetivos. Enhorabuena, esta es la
actitud de unos buenos deportistas.
El partido fue de los que hacen afición, la salida del Hipersimply fue fulgurante, un tres a cero en los primeros minutos
sorprendía respecto a lo previsto. Buena colocación e intensidad en defensa, fluidez y rapidez en el ataque fueron las primeras armas de los azules. El Agramunt se recompuso , intensificó el
esfuerzo en defensa subiendo un punto la agresividad e intentando imponer su mayor físico y lo consiguió remontando en el marcador en este segundo tercio del primer periodo. Cuando ya la
situación estaba igualada, las continuas rotaciones de jugadores y tácticas se convirtieron en una ventaja para el Vilanova que manejaba la situación posicional en la pista y que seguía marcando
un ritmo rápido en el juego que los de la Terraferma tenían dificultades en contrarrestar. Así se llegaba al descanso con una ventaja local de dos goles.
Si dijésemos que en la segunda parte el marcador nos fue siempre favorable y no hubo sensación de peligro sería falso. El
Agramunt siguió empujando y pasó a una defensa mixta, primero sobre Izan y después sobre Arnau, pero otra vez las variantes tácticas de nuestro banquillo encontraban solución y conseguían
mantener la diferencia positiva en el electrónico. A partir del primer tercio de esta parte, la defensa visitante empezó a ser individual y muy presionante por toda la pista, pero el Vilanova
mantuvo el orden en todo momento y supo gestionar el tempo incluso contando con un número muy superior de exclusiones en su contra.
En los últimos diez minutos de partido la diferencia se mantuvo entre 4 y 6 goles, hasta el 29-24 final. Merece mención a
parte la actuación de nuestros dos porteros, Martí Burcet y Arnau Muniesa. El primero, como siempre, impecable y contundente. Marcando la velocidad de cada arranque de jugada según la situación
del partido y realizando paradas de esas que levantan a la grada. Y el segundo, demostrando el acierto de subirle al primer equipo del club aunque sea todavía un jugador de categoría
juvenil.
Respecto al resto del equipo, disputaron el encuentro como se espera de ellos y todos mantuvieron el nivel
independientemente de quien estuviese en pista.
Som-hi Vila !!!
Los séniors se enfrentaban a uno de sus rivales directos en esta “liguilla de ocho” que se está creando en el tercio
inferior de la tabla clasificatoria. Los jugadores dirigidos por Pere Solé, Enric Papiol y Jordi Porras, mandaron en los primeros quince minutos del partido. Con un juego rápido y con buenos
desplazamientos de balón en ataque, consiguieron un 9-5 ante el experimentado Sant Andreu, plagado de ex jugadores de ligas superiores.
La segunda mitad de este primer periodo fue dominada por los visitantes que consiguieron remontar y ponerse tres goles
arriba al final de este primer tiempo. Pero para ser justos con el trabajo realizado en pista por los de Vilanova, su juego no empeoró , pero quizás se dejaron llevar por el ritmo que
quería imponer el Sant Andreu.
La segunda parte arrancó con una tónica similar, pero poco a poco los azules volvieron a correr y mover el balón de forma
que fueron imponiendo su ritmo. El trabajo tuvo se recompensa y ahora fueron ellos los que le dieron la vuelta al marcador, los últimos minutos fueron de una emoción máxima. Izan empataba el
partido a cinco segundos del final. El punto sabia a gloria después de la recuperación que el Vilanova había realizado…, pero en el saque de centro de este último un jugador local interceptó el
saque del Sant Andreu y con la nueva norma la falta implica dos minutos de exclusión y penalti.
Parecía que por un error en los últimos segundos un punto tan valioso se iba a esfumar. El lanzador de penaltis del Sant
Andreu chutó el penalti pegado al palo derecho pero un Martí “imperial” paró el lanzamiento en dos tiempos y provocó una explosión de alegría en el pabellón que hacia justicia al esfuerzo de éste
joven grupo.
Enhorabuena, equipo.
26/11/2016 Pavelló Isaac Gàlvez de Vilanova
Victòria de prestigi contra el Aula, líder de la classificació i campió de la temporada passada en infantils.
L’Aula és un vell conegut. En els dos enfrontaments de la temporada passada hi va haver una victòria per cada equip. Nosaltres van guanyar per 1 en el seu camp i ells ens van guanyar per 10 en el nostre (14 a 24). Aquesta temporada tot ha canviat. El Vilanova ha fet un salt de qualitat en el seu joc i una crescuda física que l’Aula no ha fet. Una diferencia que es va veure sobretot en la defensa i en la porteria del Vilanova que van deixar sense opcions als jugadors de l’Aula.
Exceptuant els dos primers gols, el Vilanova va anar sempre per davant en el marcador, amb diferencies d’entre 3 i 5 gols a la primera part i diferencies entre 7 i 11 gols en la segona. El moment clau del partit va ser el inic de la segona part quan el Vilanova es va posar a 10 gols gracies a una gran defensa i a diversos contraatacs fulminants. A partir del minut 6 de la segona part, el partit es va passar molt, molt difícil per l’Aula. Tanmateix, el Vilanova va saber mantenir la tensió, no va baixar la guardia i es va arribar al final amb 10 gols de diferencia, curiosament la mateixa avantatge que va guanyar l’aula en la seva visita ara fa tot just un any, el 15 de novembre de 2015.
De nou el Vilanova ens va oferir la seva millor versió amb Pol Alentorn (11) i Ivan (9) com a màxim golejadors. Ivan va ser de nou un jugador desequilibrant gracies al seu físic i la seva determinació. A més cada cop té mes recursos en atac i fa jugar els seus companys. Ivan és mes resolutiu a les primeres parts i Pol Alentorn en les segones quan entra en carrera o aprofita la defensa pressionant per robar la pilota i llançar contraatacs.
Roger Rovira va marcar 5 gols tots a la primera part colant-se per darrere la defensa o tirant des de l’extrem. Seke va marcar 3 gols, un d’ells desde molt lluny aprofitant la poca alçada del porter. Pau es va fer un fart de donar assistències obrint la defensa i passant al company desmarcat. En general tothom va estar mol, molt seriós en defensa, especialment Pol alentorn, Ivan i Seke. Pol Homs es va doctorar amb un partit excel·lent, 15 parades incloent un peralti i un contraatac quan estava sol davant l’atacant. Iker va marcar un gol de fantasia saltant dins l'àrea i colpejant la bola. També va marcar l'Alex des de l'extrem després de deixar clavat el seu defensa. Ryan va marcar un dels seus gols impossibles, Roger Hurtado va aprofitar la seva alçada per marcar des de la posició de pivot i l’Albert va sorprendre a tothom amb un tir fort i sec per l’angle llarg. El porter ni la va veure.
En definitiva un partit molt complert del Vilanova que va deixar constància de la seva exel·lent evolució en l’últim any, servirà per carregar les piles i poder preparar els pròxims enfrontaments.
Les estadístiques van ser les següents:
Pol Alentorn: 11 gols, 13 llançaments i 3 assistències
Ivan: 9 gols, 16 llançaments i 3 assistències
Roger Rovira: 4 gols, 5 llançaments i 1 assistència
Seke: 3 gols, 4 llançaments, 1 assitència
Iker: 1 gol, 1 llançament
Gerard: 1 gols, 2 llançaments
Ryan: 1 gol, 3 llançaments
Albert: 1 gol, 1 llançament
Roger Hurtado: 1 gols, 2 llançaments
Alex: 1 gol, 1 llançament
Pau: 0 gols, 4 assistències
Pol Homs: 15 parades, 23 gols rebuts i 1 assistència
Tòful Rovira
Fotografies: Albert Montané
Totes les fotografies a Flickr: Temporada 2015/16 · Temporada 2016/17
Totes les cròniques a Drive
Els nostres sèniors van recuperar les bones sensacions dels anteriors partits del que portem de temporada i van lluitar en tot moment, plantant cara al seu rival, que venia d’aconseguir tres victòries seguides. La primera part va ser força igualada, però un seguit d’exclusions en el tram final van permetre els visitants acabar-la amb tres gols d’avantatge.
Possiblement els joves sèniors es van sentir poc habituats a l’extraordinari ambient del pavelló en una data com la de dissabte, tenint en compte que molts d’ells son o han sigut, a més, entrenadors de molts dels nens i nenes que omplien la graderia, i així tot el segon temps va ser un intent dels nostres d’escurçar diferències però sense encert i amb un Molins de Rei, controlant bé el partit.
Malgrat la derrota, l’equip continua millorant dia a dia, per la bona feina en els entrenaments, i els jugadors més joves comencen a agafar cada cop més protagonisme. Estem segurs que acabaran consolidant un bon equip amb l’aportació que estan fent també els jugadors més veterans
Partit fluix dels vilanovins davant un dels equips que es perfilen com a candidat a l’ascens, que en cap moment es van sentir còmodes a la pista i malgrat que no van deixar de lluitar, no van poder contrarestar l’atac dels locals.
Els blaus només van ser capaços d’aguantar 12 minut les escomeses del Parets, doncs amb el marcador 8-5, van encaixar un parcial de 7-0 en només 6 minuts que va sentenciar totalment el partit (15-5 en el minut 18). Tot i que els vilanovins van seguir lluitant la resta del primer temps, només van poder descomptar un gol en l’avantatge dels locals, arribant-se al descans amb un contundent 20-11.
La represa no va millorar l’eficàcia dels visitants, i tot i un gol inicial, novament un parcial de 5-0 posava molt lluny un equip de l’altre (25-12) en només 7 minuts del segon temps. Afortunadament el jove sènior del CHVNG va seguir intentant treballant amb ganes a la pista, però la diferència ja era massa gran, tot i això, van evitar que el marcador encara fos més contundent i en els 23 minuts restants només van cedir un gol més de diferència, amb un parcial de 10-9 van deixar el resultat final en 35-21.
Per sort per les aspiracions dels vilanovins, els va sortir un mal partit davant un equip que no és de la seva lliga, i que, a banda de deixar palès que hauran d’evitar aquests minuts d’errades continues (els parcials de 7-0 en el primer temps i de 5-0 a l’inici del segon, marquen gairebé la diferència total del partit), si volen seguir sumant punts davant els rivals directes com han fet fins ara, i malgrat tot es mantenen fora dels llocs de descens
PRIMERA VICTÒRIA DEL SÈNIOR
Alineació: Martí (15 aturades), Arnau Muniesa (1 aturada), Sergi (1), Ivan, Oriol (1), Eloi (1), Martí Rull (2), Arnau (1), Kirian (6), Pere (2), Izan (11), Javi Guerra (2), Ricard, Sergi Porras (2)
Primera victòria del sènior, que referma amb resultats la millora en el joc que havia mostrat darrerament. Els blaus van començar, com fins ara, amb molta fermesa defensiva i aconseguien posar-se per davant en el marcador des d’un bon principi (0-3), l’equip de la Salle Bonanova, també molt jove, però físicament molt més gran que els nostres jugadors, va anar entrant en el partit. Això va fer que tot el partit es desenvolupés amb una gran igualtat, però sempre amb avantatges curts dels vilanovins, de dos o tres gols.
Després del 12-14 del descans, la segona part es presumia tant intensa i vibrant com la primera. I així va ser, els jugadors més joves cobraven protagonisme, mantenint la diferència al seu favor, mentre que la Salle s’anava desgastant poc a poc. El constant moviment a la banqueta permetia mantenir el ritme del partit i el moviment dels jugadors sense pilota feia molt difícil el treball defensiu dels locals. A manca de poc més de 10 minuts, els vilanovins aconseguien un avantatge de 4 gols 22-26, que obligava els locals a demanar el seu temps mort. A la sortida del temps mort, la Salle canviava la seva defensa a 4:2 pressionant a l’Eloi i l’Izan i atacava amb 7 jugadors de camp, prescindint del porter. Malgrat aquest intent dels barcelonins de capgirar el marcador, els nostres van mantenir la seva bona defensa i la segona línia va resoldre en atac, aprofitant els espais que deixava l’arriscada defensa local.
El darrer temps mort dels blaus, a manca de menys de dos minuts pel final, tranquil·litzava definitivament l’equip i permetia assolir aquesta important i desitjada victòria. Cal destacar per damunt de qualsevol individualitat el treball de tot l’equip, amb una molt bona aportació dels 14 jugadors convocats, com a detall cal tenir en compte que 10 jugadors diferents van anotar, amb una porteria molt ben coberta per Martí (15 aturades) amb l’ajut de l’Arnau Muniesa (encara juvenil), el treball defensiu de tot l’equip que va aconseguir una defensa molt sòlida, sobretot pel centre, i la capacitat de resolució de l’lzan, tan de central com de lateral i en Kirian que, des del pivot, va portar de corcoll la defensa local durant tot el partit.
Alineació: Martí (porter)(13 aturades), Arnau Muniesa (porter), J. A. Roldán, Eloi, J. Guerra (1), Ricard, Sergi (4), Gerard, Kirian (2), Martí Rull (7), Arnau, Izan (9), Oriol, Pere (1)
Vibrant partit el que es va poder viure aquest dissabte al CEM Isaac Gàlvez, amb un equip que poc a poc va prenent forma i que va lluitar per la victòria fins el darrer segon del partit. El jove sènior del club, va sortir molt concentrat en el partit, sobretot en defensa i es posava per davant amb un esperançador 5-1 en el minut 10 de partit, els visitants va anar reaccionant poc a poc i aconseguien l’empat a 9 gols quan s’havien disputat els primers 20 minuts de partit, la defensa dels vilanovins començava a afluixar i tot i que ho van intentar, el temps mort i els canvis no van poder canviar el rumb del partit i el Santpedor arribava al descans amb un 11-13 al seu favor. Al començament del segon temps es va mantenir la diferència i els locals es posaven només un gol per sota (14-15), però un parcial de 0-4 pels visitants posava el marcador en un complicadíssim 14-19. Semblava que el partit s’escapava definitivament, però l’equip, cada jornada més sòlid, aconseguia tornar a entrar en el partit i amb un canvi de sistema defensiu, passant a 6:0 i movent la distribució en atac, poc a poc van escurçar diferències. Les aturades d’en Martí Burcet (13 en total), afegit a un més fluid joc d’atac, amb la gran aportació d’Izan en el centre de l’atac (9 gols) i d’en Martí Rull (7 gols) des de l’extrem, aconseguien donar-li la volta al partit i posar-se un gol per damunt (24-23). Finalment, el desgast per la remuntada i els nervis finals, van permetre el Santpedor anotar dos gols consecutius i endur-se els punts en joc. Del que no hi ha cap dubte, és que aquest equip creix jornada a jornada i que els bons resultats acabaran per arribar com comencen a arribar molts minuts de bon joc.
Alineació: Martí (14 aturades, 1 gol), J. A. Roldán, Pere, Ivan, Kirian (3), Martí Rull (2), Eloi (2), Sergi (1), Oriol, Izan (6), Arnau (1), Gerard
En el primer desplaçament de la temporada el jove sènior del club va tornar a oferir una bona imatge en moltes fases del partit, però la major corpulència i duresa dels locals va fer que, en alguns moments, l’equip perdés la concentració i això va permetre l’Alcarràs endur-se els dos punts en joc.
L’equip va sortir molt concentrat en defensa i amb un bon treball col·lectiu en atac, la qual cosa va fer que es posés per davant en el marcador (1-3) en el minut 4. La igualtat va presidir gairebé tota la primera part (7-6 en el minut 20). Els locals es van posar dos gols per davant (8-6) i la banqueta del Vilanova va reaccionar demanat el seu temps mort, els vilanovins van marcar a la sortida del temps mort, posant-se de nou a només un gol (8-7), però en els darrers cinc minuts, els locals van endurir molt la seva defensa, i davant la permissivitat de l’àrbitre, van recuperar algunes pilotes que van provocar un parcial de 4-1 en aquests darrers minuts i que els vilanovins finalitzessin el primer temps (12-8) amb només quatre jugadors de camp per dues exclusions en els darrers dos minuts.
A la represa, l’equip va patir molt fins agafar el to del partit i va trigar més de cinc minuts en anotar el seu primer gol. Així els locals es va posar set gols per davant en els primers minuts del segon temps (15 – 8), malgrat tot l’equip va reaccionar bé i tot i que els avantatges locals van arribar fins els 10 gols (23-13), l’equip va seguir lluitant fins el final i va acabar el partit 8 gols per sota (24-16)
Per força cal treure conclusions positives del partit, i cal destacar per damunt de tot, la lluita constant de tots i cadascun dels jugadors de l’equip, del més gran fins el més jove, així com el fet positiu que els nous jugadors cada cop es van conjuntant més. I sense desmerèixer la resta de companys, cal fer esment de la bona feina a la porteria d’en Martí, amb 14 aturades i un gol de porteria a porteria, l’eficàcia d’Izan en atac, amb 6 gols, i el bon treball defensiu d’en Pere i Ivan compartint la tasca d’avançat. Tot això, i el bon treball en els entrenaments de l’equip, permet ser optimistes de cara als propers compromisos.
Esta página web ha sido creada con Jimdo. ¡Regístrate ahora gratis en https://es.jimdo.com!